El Fons del Baró d'Esponellà de l'Arxiu de la Cartoixa de Montalegre / Carles Díaz Martí
Díaz i Martí, Carles


En: Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia. Barcelona, núm. 31 (2013) , p. 17-58 (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Abstract en anglès.

Montalegre : institut antituberculós i hospital d'invàlids de guerra / Francesc Palacio Serra, Enric Caballeria Lamelas
Palacio Serra, Francesc


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 4 (2019) , p. 96-106 : il.
Notes.

Diplomatari de la cartoixa de Nostra Senyora de Montalegre (1200-1265) / [a cura de: Robert Àlvarez Masalias]



Barcelona : Fundació Noguera, 2022
551 p. ; 24 cm (Diplomataris, 83) 
ISBN 9788413034195

El diplomatari que presentem és continuació del que, l'any 1998, va escriure el Sr. Xavier Pérez i Gómez, i publicà la Fundació: Diplomatari de la cartoixa de Montalegre (Segles X-XII), i omple el període que va dels anys 1200 a 1265. la cartoixa de Montalegre va ser formada per la unió de dues cartoixes preexistents: Sant Pau del Maresme, a l'actual Sant Pol de Mar, i Sant Jaume de Vallparadís, a Terrassa. Sant Pau del Maresme fou la primera i amb ella comença la història de la cartoixa de Montalegre. Sant Pau del Maresme era un castell situat dalt d'un roquer a la vora de la mar. El comte Ramon Berenguer I, després d'haver-lo reedificat, l'any 1069 el donà a l'abadia cluniacenca de Santa Maria i Sant Honorat de Lerins, a Provença, la qual hi establí una comunitat que hi va romandre fins l'any 1265, quan el prior de Lerins, Pere Carles, en representació del seu abat, Nicolau, el va vendre a l'arquebisbe electe de Tarragona Guillem de Montgrí, conqueridor d'Eivissa i Formentera. El darrer document del present diplomatari és del 4 de maig de 1265. Amb ell acaba la prehistòria de la cartoixa de Nostra Senyora de Montalegre. Uns dies després, el 22 de maig, Guillem de Montgrí compraria el castell de Sant Pau del Maresme i donaria inici a la història de la nostra cartoixa. (Editorial).

La Presència cartoixana a Catalunya : segles XII-XX / Diego Sola, Pere de Manuel (eds.)



Barcelona : Universitat de Barcelona, Edicions : Grup de Recerca i Estudis Cartoixans, [2021]
252 p. : il. ; 24 cm (Quaderns de Montalegre, 1) 
ISBN 9788491686514

La Cartoixa ha estat, històricament, una gran desconeguda. La manca d'una recerca consolidada de la seva evolució s'ha atribuït sovint a la naturalesa mateixa de l'orde cartoixà, constituït per monjos ermitans la vida dels quals, gairebé sense canvis al llarg de mil anys d'existència, troba en el silenci i la solitud les vies principals per experimentar l'espiritualitat. Aquest volum col·lectiu estudia des de la interdisciplinarietat la presència cartoixana al nostre país, centrant-se en els dos monestirs més destacats, Escaladei i Montalegre, i en el patrimoni de l'orde, que comprèn no només els aspectes documentals i arquitectònics, sinó també els intel·lectuals, culturals i fins i tot heràldics i gastronòmics. Les investigacions que reuneix el llibre donaran a conèixer la importància de les cartoixes en la història de Catalunya i contribuiran a valorar-ne justament el llegat. (Editorial).

La Cuina dels cartoixans : costumaris d'Escaladei i de Montalegre / [Marc Sogues, Maria Àngels Pérez Samper (Eds.)]



Barcelona : Restaurant de les 7 Portes : Editorial Barcino, 2022
437 p. : il. ; 21 cm (Set Portes, receptaris històrics de cuina catalana, 7) 
ISBN 9788472269026

Conté els primers receptaris de l'època moderna, quan arriben per primer cop a Catalunya els aliments procedents d'Amèrica, com el tomàquet, la patata o el pebrot. A partir d'aquest moment la cuina catalana farà un tomb per sempre. El llibre presenta dos manuscrits diferents: el Llibre de cuina d'Escaladei, i el Llibre molt apte per al govern de la cartuxa de Montalegre. El primer, pel seu contingut culinari i per les seves característiques, l'hem de considerar representatiu de la cuina elaborada en el monestir durant la segona meitat del segle xvi, representativitat que romandrà fins els primers anys del següent. En canvi, el contingut del manuscrit de Montalegre reflecteix la pràctica culinària de les darreres dècades del segle xvIi i que encara es practicava en la segona dècada del segle XVIII. Aquesta seqüència ens permet observar una lenta dinàmica de canvi dels sistemes alimentaris amb novetats significatives respecte dels productes i les elaboracions. (Editorial).

Diplomatari de la cartoixa de Montalegre (916-1450) / edició a cura de: Robert Àlvarez Masalias



Barcelona : Fundació Noguera, 2020
2 vols. (1123 pàgines) ; 24 cm (Diplomataris, 79-80) 
Referències bibliogràfiques. Índex. Introducció i sumaris en català, text bilingüe en català i llatí.
ISBN 9788413032221

L'any 1415 la cartoixa de Vallparadís comprava a l'hospital de la Santa Creu de Barcelona la casa de Montalegre, i les dues cartoixes, Sant Jaume de Vallparadís i Sant Pau del Maresme, compraren el mas Rovira, amb la finalitat d'edificar en els seus terrenys el nou monestir de Nostra Senyora de Montalegre. que per tant, tinguè el seu marc territorial entre el Maresme, Terrassa i el Vallès. El divendres, 24 de juliol de 1835, els monjos de la cartoixa havien estat alertats pel seu procurador de Barcelona, qui havia retornat apressadament a Montalegre, del perill que s'apropava. L'endemà, es produïren greus disturbis a Barcelona que al vespre derivaren en la crema de diversos convents. El dilluns al matí, dia 27, quaranta carros proporcionats per persones amigues s'emportaven a llocs segurs els objectes més valuosos de la cartoixa, entre ells els volums de la biblioteca i la col·lecció de pergamins. El dia 31 la cartoixa fou incendiada en gran part i a continuació saquejada. La majoria d'aquells documents acabaren dipositats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on s'hi conserven 2.613 pergamins, 92 volums i 72 lligalls. Aquesta obra en dos volum recull la documentació que conforma el Diplomatari. El primer volum, amb l'estudi introductori sobre la documentació i dels diferents establiments monàstics i propietats, més el regest i la transcripció dels primers 159 documents, que van des de l'any 916 fins al 1346. Els pergamins que van del número 1 al 170, els quals abasten fins a l'any 1199, han estat publicats a cura de Xavier Pérez i Gómez. l'any 1998, per la Fundació: Diplomatari de la cartoixa de Montalegre (segles X-XII).